Diari de Sabadell
Dimarts, 3 – Dimecres, 4 de Febrer del 2015

“Poltrona Circus” reuneix clàssics del Circ Cric amb nous acròbates

L’espectacle de Tortell Poltrona emociona a les seves dues funcions a Sabadell

L’entranyable pallasso Tortell Poltrona ha reunit alguns números antològics molt coneguts de la seva llarga trajectòria a Poltrona Circus, junt amb altres de nous de la mà dels joves i brillants acròbates que l’acompanyen.

L’essència el Circ Cric de sempre, amb un cert “dejà vu”, però que es rejoveneix i funciona a la perfecció amb la barreja de poesia, humor, tendresa, i variades tècniques de circ que fan les delícies de petits i grans.

Un dels més moments celebrats va ser el dels malabaristes que es van passant les bitlles a tota velocitat mentre… es van desvestint. Un fabulós número que acaba fent marxa enrere, és a dir, és tornen a posar americana, camisa i pantalons sense aturar-se.

Poltrona Circus venia a Sabadell al cap de setmana passat programat per LaSala Miguel Hernández però al teatre municipal La Faràndula. Passar de la pista circular d’una carpa a un escenari no va semblar cap problema per a la “troupe”, que va penjar-se de cordes volants, teles o trapezis i va saltar sobre un llit elàstic muntat i desmuntat en pocs segons.

El fil conceptual de la proposta és la reflexió sobre el pas del temps, i, sobretot, saber gaudir del present. Dos poemes de J.V.Foix i Joan Brossa serveixen per estirar el cabdell i vestir de poesia –marca de la casa del Cric- la màgia del circ. Els intèrprets entren al principi per la platea, per exemple, personificats en minuts, hores i segons. I després surt un Patufet que vol ser un “petit instant”.

Entre equilibri i equilibri, Poltrona i companyia ens conviden a “tenir temps… per perdre el temps” i a foragitar la por de no tenir temps: “Si perdem la por ho tenim tot”, sentencien.

Situats ja a uns metres sobre la palestra, van començar amb unes boniques acrobàcies amb teles. De seguida el pallasso es va fer l’amo del Cric, maquillant-se en públic i repetint el clàssic número del micròfon enredat amb l’americana. Infal.lible encara que s’hagi vist moltes vegades. Hi va afegir algun comentari actual: “Mira, como España, vaya lío” o “Lo siento mucho, no volverá a ocurrir”, en al.lusió al monarca caçaelefants.

El número de la puça
No falten, tampoc, el cèlebre número de la puça llançada amb canó (prèvia participació del públic) i el de les cadires en equilibri sobre el cap.
Per rematar-ho, la gorra de rastafari al final per fer cantar el públic a ritme de reggae mentre es va acomiadant, de manera molt divertida.

El Cric és tota una institució i un patrimoni del circ a Catalunya, i és una delícia veure’l, en carpa o en teatre.
A més del component solidari (va fer una crida a col.laborar amb Pallassos sense Fronteres, amb les quals Poltrona va aviat a una Sierra Leone massacrada per l’ebola), aconsegueix un bell equilibri entre l’essència del gènere, el repte tècnic, la poesia que parlàvem al principi i un caràcter molt propi d’aquí, amb les seus inevitables “cagundenes” i “que bèstia!”.

Un circ entranyable que emociona i contagia felicitat. A tots els que van omplir les dues funcions a La Faràndula.

Carles Cascón
(Diari de Sabadell)