grimèjia f. Paraula inventada pel pintor Isidre Nonell cap al tombant del segle XIX/XX, que venia a significar disbauxa, més aviat amb connotacions sexuals. Va fer-se molt popular durant bona part del segle XX i va adquirir també un significat més lleuger de gatzara.

Les trifulgues d’un pallasso sol que afronta el seu viatge, un viatge que a tots ens ha tocat en sort des del moment en què naixem.

A escena, el pallasso prepara animat el gran viatge, el seu traspàs. Prepara, reflexiona i fa front als entrebancs. El riure i el plor. Els extrems es toquen i la realitat és relativa.

Necessita riure per sobreviure, per fer més comprensible la petitesa de la seva existència. Marxa però n’arriba un altre. Tot és substituïble. Tot plegat una grimègia, tant per qui ve com per qui se’n va, ningú no es queda on està. Un tema transcendental tractat sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l’humor. De les èpoques més remotes, el pallasso és la persona pagada per fer riure,i ho fa, sobretot, de les coses que no som capaços d’entendre. Un tema tabú, un joc amb les pròpies pors, els amors i els desamors.

Tortell Poltrona